La nova normalitat amb perspectiva de gènere
La crisi generada per la Covid-19 ha posat de manifest la importància de les cures i de la corresponsabilitat necessària en aquest àmbit. És responsabilitat de tots i totes treballar-hi perquè la nova normalitat revisi i solucioni les dinàmiques discriminatòries de les que venim
Com encarem la nova normalitat?
El mercat laboral es troba davant de la construcció d’un nou paradigma que haurà de trencar amb la cultura de la presencialitat que ens ha acompanyat fins ara i instaurar noves estructures organitzatives i maneres de treballar.
En aquest punt, les mesures de conciliació seran un element fonamental per aconseguir que aquest nou paradigma es construeixi correcta i eficientment. Per aquest motiu, és imprescindible que les organitzacions valorin les necessitats de les seves plantilles, les dificultats que presenten les seves formes d’organització i tinguin en compte els riscos que pot provocar aquesta nova forma organitzativa.
La conciliació, el gran repte de la nova normalitat
Un dels principals reptes de la nova normalitat és la conciliació de la vida laboral, personal i familiar de les persones treballadores, i especialment la de les dones. A dia d’avui continuen sent les que assumeixen de manera majoritària les tasques domèstiques i de cures de les seves llars, a més a més de desenvolupar treballs remunerats.
El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya ha realitzat una enquesta sobre l’impacte del confinament en els usos del temps, el treball productiu i les relacions familiars, els seus resultats ens mostren el següent:
- El 45,8% de les dones considera que el repartiment de les tasques domèstiques no es fa de manera igualitària.
- El 50,8% de les dones amb fills/es menors de 18 anys afirma que es fa càrrec en solitari de les seves responsabilitats escolars.
- 2 de cada 3 persones enquestades afirma que el confinament no ha canviat les dinàmiques de les tasques de la llar.
La conciliació es presenta com a un assumpte cabdal del desconfinament. La gestió de les persones dependents com els infants, les persones grans o les persones amb discapacitats o diversitat funcional és una de les principals preocupacions que hi ha sobre la taula de cara al mes de setembre, amb la incògnita de com s’afrontarà el nou curs i quina serà la situació sanitària.
En aquest context, tornar al lloc de treball de manera presencial suposarà un repte però també una oportunitat per generar canvis estructurals en la nostra manera de viure.
Mesures de conciliació a les organitzacions. Com fer una correcta reincorporació?
En aquesta situació, és imprescindible que les empreses i les organitzacions prioritzin la creació i l’establiment de mesures de conciliació per facilitar la tornada als llocs de treball. Per fer-ho, és necessari que es parteixi de les tres mesures que es presenten com a fonamentals:
- El teletreball
Durant els quatre mesos de confinament, moltes persones no van poder desenvolupar les seves tasques laborals, no obstant, el teletreball es va imposar per a totes aquelles persones que podien realitzar les seves tasques laborals a distància.
El teletreball forçós ha facilitat l’anàlisi i valoració de possibles nous models laborals. Es tracta d’una eina que comporta molts beneficis, com la reducció dels desplaçaments o la millor gestió dels temps i de l’organització de la jornada. No obstant, si a l’hora de regular-lo no apliquem la perspectiva de gènere, pot ser una trampa per a les dones.
L’associació Malas Madres, ha realitzat una enquesta qüestionant les dificultats de la conciliació. Amb una mostra de 12.600 dones ha visibilitzat que:
- El 67% de les dones que han respost considera que no s’ha pogut concentrar quan treballava a casa durant el confinament.
- 7 de cada 10 dones no ha pogut crear-se un espai de treball propi.
Aquestes dades evidencien que no totes les persones estan preparades i tenen les condicions òptimes per teletreballar, que les distraccions son constants quan es treballa des de la llar i que aquestes condicions s’agreugen de manera exponencial en el cas de les dones.
És imprescindible que el teletreball es plantegi des de la perspectiva de gènere i que vagi lligat a un foment de la corresponsabilitat perquè no sigui discriminatori.
- Flexibilitat horària
El disseny i la implementació de noves modalitats horàries son mesures de conciliació necessàries per ajudar a coordinar els temps de treball i els temps de vida en un moment d’incertesa i reformulació de les nostres estructures organitzatives. Aquestes mesures s’hauran de configurar en funció de la realitat de les organitzacions i les necessitats de la plantilla posant el focus de manera específica en els dones.
Existeixen moltes mesures organitzatives per promoure la flexibilitat horària, que es poden adaptar a la realitat de les empreses: l’establiment d’horaris flexibles, horaris lliures o flexibilitat d’entrada i sortida al lloc de treball; les bosses d’hores, on la plantilla pot acumular les hores extraordinàries realitzades i, posteriorment, utilitzar-les quan ho considerin necessari, o la realització de jornades comprimides i jornades intensives.
L’articulació de mesures de flexibilitat horària, a més a més de tenir en compte la realitat de l’organització, també haurà de tenir en compte les necessitats de la plantilla i incorporar la perspectiva de gènere per evitar discriminacions.
- Desconnexió digital
La llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, estableix el dret de les persones treballadores a que es respecti el seu temps de descans, permisos i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar. La realització de teletreball i l’establiment de temps i maneres de treballar flexibles, pot facilitar el trencament d’aquest dret.
D’aquesta manera, és imprescindible que des de les organitzacions es promogui i sensibilitzi al respecte per evitar que aquest nou paradigma de treball suposi un greuge per a les persones treballadores, especialment per a les dones. S’ha de tenir en compte que a causa de les necessitats de conciliació, les dones són les principals realitzadores de la desconnexió digital i això les pot col·locar en una situació de desavantatge respecte als seus companys homes.
La importància de la corresponsabilitat
La nova normalitat ha d’estar marcada per la necessitat de gestionar i organitzar els diferents usos del temps de manera que siguin el més equilibrats possibles. S’ha de buscar una harmonia entre les tasques laborals, el treball domèstic i de cures i les necessitats personals de cada una de les persones.
Perquè aquesta harmonia sigui possible, és imprescindible insistir en el desenvolupament del concepte de corresponsabilitat, el gran repte per aconseguir la igualtat de gènere. La corresponsabilitat busca la distribució equilibrada, equitativa i funcional entre homes i dones, de la planificació, l’organització i la realització de les tasques domèstiques, de la cura d’infants i de les persones dependents, dels espais d’educació i del treball remunerat.
La corresponsabilitat és fonamental per trencar amb les discriminacions encara existents cap a les dones i s’ha de plantejar des de tres esferes:
- L’àmbit familiar: En primer lloc, des de l’àmbit familiar. S’ha de buscar la distribució i l’encaix equitatiu de les tasques domèstiques i de cures entre les persones del nucli familiar, siguin del gènere que siguin.
- Les empreses: En segon lloc, és necessari el foment de la corresponsabilitat des de les empreses i organitzacions. Aquests agents han de treballar la gestió, promoció i sensibilització de la corresponsabilitat en els seus espais de treball i cap a les persones treballadores.
- La societat: Per últim, la gestió de la corresponsabilitat a nivell global com a societat. És urgent posar en valor totes les tasques necessàries per la sostenibilitat de la vida, sobretot les no remunerades i sovint invisibilitzades. Sense elles no es possible ni sostenir el model productiu ni la vida de les persones que el conformen.
La crisi generada per la Covid-19 ha posat de manifest la importància de les cures i de la corresponsabilitat necessària en aquest àmbit. És responsabilitat de tots i totes treballar-hi perquè la nova normalitat revisi i solucioni les dinàmiques discriminatòries de les que venim. La nova normalitat ha de ser una oportunitat per fer un pas endavant cap a la igualtat d’oportunitats.
La responsabilitat social de les organitzacions
En aquest sentit, les organitzacions juguen un paper més important en el foment de la igualtat i en la construcció d’una societat més justa i solidària. És important disposar d’estratègies que permeten acabar amb la desigualtat laboral, com per exemple mitjançant la definició i implementació d’un pla d’igualtat. Des d’Ingenieria Social estem a la vostra disposició per a ajudar-vos a avançar en aquests reptes i, conjuntament, construir organitzacions més justes i igualitàries.