Una recuperació econòmica verda per a frenar el canvi climàtic

La COVID-19 està tenint un terrible impacte a la salut de les persones i a l’economia mundial. Si ens centrem en l’impacte econòmic  de la pandèmia, aquest no té precedent des de “la Gran Depressió” dels anys trenta del segle passat. L’FMI al seu últim informe “Perspectives econòmiques de l’Economia Mundial, octubre de 2020” revisa les projeccions de creixement de l’economia mundial, i calcula que caurà un 4,4% aquest any, mentre que per l’economia espanyola pronostica una caiguda del 12,8%, la pitjor caiguda de les economies europees.

Però la lluita per doblegar la corba de propagació del virus i els esforços per la recuperació econòmica i social d’aquesta crisi, no ens pot fer perdre de vista la necessitat de doblegar una corba molt més perillosa, la del canvi climàtic.

Els efectes del canvi climàtic

El canvi climàtic, que segons les paraules de l’expert de l’OMS a l’última Cimera pel Clima a Madrid Diarmind Campbell-Lendrum “és potencialment l’amenaça més gran per la salut pública del segle XXI”, deixa ja milions de morts cada any arreu del món i els efectes globals són més que evidents, com mostren molts informes d’entitats de prestigi internacional, com per exemple l’informe sobre l’estat del clima 2019 de Nacions Unides i l’Organització Meteorològica Mundial, del que s’extreuen alguns indicadors molt preocupants, entre altres:

  • El 2019 va acabar amb una temperatura mitjana mundial 1,1 °C per damunt dels nivells preindustrials estimats, i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle van continuar augmentant vertiginosament.
  • Els oceans van continuar escalfant-se i acidificant-se, producte de l’absorció aproximada d’un 23% de les emissions anuals de CO2, i el nivell mitjà del mar a escala mundial es va situar al seu valor màxim des que es tenen dades.
  • El Servei Mundial de Vigilància dels Glacials va indicar que per 32è any consecutiu el balanç de massa dels glacials va ser negatiu.

Greus impactes socials, ambientals i econòmics

Aquest mateix informe destaca que aquests efectes provoquen greus impactes socials, ambientals i econòmics. Entre altres:

  • Augmenten les morts a causa de fenòmens relacionats amb altes temperatures, i es veu afectada la seguretat alimentaria de milions de persones provocant un augment de l’índex de persones que passen gana al món, més de 820 milions de persones el 2019.
  • S’incrementen els fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions o les ones de calor i les sequeres, que són el perfecte caldo de cultiu d’enormes incendis forestals que s’escampen per tot el planeta, des de Sibèria o Alaska, fins a Austràlia, provocant greus danys a la biodiversitat, a més d’importants pèrdues econòmiques i financeres.

Què podem fer?

Tot i que aquestes dades no conviden a l’optimisme, encara som a temps d’actuar, aturar l’escalfament global i evitar el col·lapse climàtic del planeta.

Frenar el canvi climàtic és un repte immens, que ens interpel·la a actuar a tots. Administracions Públiques, sector privat i la ciutadania han d’unir esforços, si es vol tenir èxit i aconseguir aplanar aquesta corba que denota l’escalfament del planeta.

Segons els principals experts, per frenar el canvi climàtic és necessari mantenir aquest augment de la temperatura en un màxim d’1,5 °C, el que significa reduir a la meitat les emissions de GEH durant aquesta dècada, i els esforços ja han començat.

Administracions Públiques de tot el món treballen per una recuperació econòmica verda de la crisi de la COVID-19 que col·labori en la lluita contra el canvi climàtic, la Unió Europea ha vinculat un 30% dels 750.000 milions d’euros del Programa “Next Generation EU” a accions climàtiques, i aquest percentatge podria augmentar fins a un 37%, per la seva banda, el Govern espanyol té previst destinar a la “transició verda” un 37% dels 72.000 milions d’euros que invertirà durant els pròxims 3 anys.

El paper de les empreses i l’Administració Pública

Seguint aquest impuls de les administracions públiques, moltes empreses treballen per alinear-se-hi, conscients del risc i les oportunitats que se’n desprenen.

Com per exemple les 1.200 grans empreses globals que formen part de l’Associació empresarial We Mean Business que van compartir una carta als Ministres de Finances i Governadors del Banc Central del G20, instant-los a prioritzar polítiques i despeses per accelerar una transició inclusiva, justa, resilient i sense emissions.

La carta inclou set recomanacions clau:

  • Prioritzar les polítiques i inversió per a accelerar la transició a un sistema inclusiu, just, resilient amb una economia neutral en carboni.
  • Reconèixer la importància vital de les institucions multilaterals i internacionals per a abordar els desafiaments mundials en línia amb la ciència.
  • Posar un preu significatiu al carboni que incentivi les inversions.
  • Per a gestionar els riscos del canvi climàtic i garantir que els mercats financers actuïn en conseqüència, fer obligatòria la divulgació d’informació financera relacionada amb el clima sobre la base de les recomanacions TCFD.
  • Assegurar que els bancs centrals i els reguladors financers incorporin una gestió del risc climàtic efectiva en el sistema financer.
  • Assegurar que els fluxos de finançament donin suport a la transició climàtica i la resiliència en països en desenvolupament i comunitats vulnerables.
  • Donar suport a una transició justa i inclusiva: invertint en indústries zero emissions que creïn ocupació de qualitat i generen riquesa a les comunitats locals on desenvolupin la seva activitat.

La carta també inclou tres aspectes fonamentals sobre els quals les empreses haurien d’avançar per tal d’accelerar la transició:

  • Adoptar la implementació d’objectius basats en la ciència, coherents amb limitar l’augment de la temperatura mitjana mundial a 1,5 °C i assolir les zero emissions abans del 2050.
  • Integrar el risc climàtic en la divulgació d’informació financera.
  • Invertir en solucions de zero emissions que generin llocs de treball de qualitat, tant a les seves empreses com a la seva cadena de valor.

I com pot implicar-s’hi la ciutadania?

La ciutadania ha de continuar ampliant la seva consciència climàtica i avançar en la seva contribució per a (re)construir una societat climàticament neutra.

Una eina molt important de la que disposa la ciutadania per aquesta tasca és el consum responsable. Al gener d’aquest any, un estudi impulsat pel World Economic Forum destacava que el 69% de les 20.000 persones enquestades de 28 països diferents van admetre haver variat els seus hàbits de consum preocupats pels efectes del canvi climàtic.

Alguns hàbits que els consumidors poden emprendre per lluitar contra el canvi climàtic són els següents:

  • Consumir productes de temporada i de Km0.
  • Allargar la vida útil d’electrodomèstics, mobiliari, peces de roba, etc. Apostant per la reparació o la compra de productes de segona mà.
  • Realitzar una correcta segregació dels residus generats.
  • Invertir els seus estalvis en fons d’inversió socialment responsables.
  • Desplaçar-se a través de mitjans de transport sostenibles, com ara vehicles elèctrics, transport públic, bicicleta o a peu.

Ingeniería Social, acompanyem les empreses en la seva lluita contra el canvi climàtic

En resum, el canvi climàtic és el repte més gran al qual s’ha enfrontat mai la humanitat com a espècie i la crisi de la COVID-19 resulta una oportunitat per fer-hi front.

En aquest sentit, des d’Ingenieria Social, treballem amb les Administracions Públiques, empreses i organitzacions del tercer sector per a ajudar-les a construir plans estratègics RSC alineats amb els objectius de reducció d’emissions de GEH i permetre així doblegar la corba més perillosa de la història, la corba del canvi climàtic.

Share