Informes de sostenibilitat, més feina o més eficiència?

Per tots aquells que encara podien tenir dubtes respecte la importància dels informes no financers, la Unió Europea, amb la seva Directiva 2014/95/UE ( consulta l’anàlisi), ho ha deixat ben clar: a partir de 2017 les memòries de sostenibilitat deixen de ser una opció i es converteixen en una obligació per les gairebé 600 empreses a Espanya que tenen més de 500 empleats, un balanç de 20 milions d’euros o unes vendes de 40 milions, i que siguin d’interès públic.  

A més a més, a Espanya s’ha decidit que aquests informes han d’estar disponibles a la pàgina del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, per a consulta pública.

Però deixem al marge la obligació o no de fer l’informe socioambiental i parlem dels seus beneficis i avantatges competitives. A més de complir amb una normativa i una sèrie d’exigències internacionals, què guanyen les organitzacions  que es disposen a mesurar i reportar el seu performance social i ambiental, a més de la econòmica?
Doncs anem a allò realment important: augmen de la EFICIÈNCIA I PERPETUÏTAT. Preparar un informe de sostenibilitat exigeix un estudi i comparació d’indicadors que tenen un impacte en tots els aspectes d’un negoci. Indicadors abans oblidats o enregistrats per àrees diferents, i moltes vegades amb metodologies i resultats també diferents. Això significa que l’empresa guanya una eina que contribueix a la mitigació dels riscos i problemes futurs, una visió global d’impactes interns i externs i les seves conseqüències, una més gran preparació per a moments de crisi  i inestabilitat i, principalment, una eina per a la presa de decisions sostenibles a llarg termini. 
Les empreses que es disposen a encarar aquest desafiament de fer un informe de sostenibilitat, en realitat es preparen per a un procés enriquidor. Un procés que genera integració entre les diferents àrees i que, a la vegada, genera empatia, coneixement i EFICIÈNCIA per al negoci. Aquestes són les empreses que després decideixen integrar indicadors socials i ambientals en el seu pla a llarg termini perquè s’adonen de què actuar seguint criteris de sostenibilitat és estar més preparats per a l’execució eficaç de la seva estratègia.
A més, l’informe de sostenibilitat també implica la disponibilitat d’una eina per comparar l’eficiència i la seva competència i els avantatges intangibles de la reputació, basades en una relació més propera i transparent amb clients, proveïdors i la resta de públic d’interès.

I ara, parlant d’estratègia: equilibri, comparabilitat, precisió, puntualitat, claredat i fiabilitat, ¿li seblen principis rellevants per a un pla de qualitat a llarg termini? Si la seva resposta ha estat sí, llavors hem arribat a la mateixa conclusió: una bona estratègia és requisit per a un informe adient, un no existeix sense l’altre (almenys, no amb qualitat). De fet, aquests són els sis principis proposats per la GRI – Global Repporting Initiative- per mesurar la qualitat d’un informe.
Analitzar, millorar i reportar indicadors socials i ambientals, juntament amb els econòmics, no és res més que millorar i ampliar una estratègia empresarial per a la inclusió de temes que ja no poden ser ignorats. La sostenibilitat empresarial no és un acte de bondat o el cumpliment d’una normativa, és un acte de supervivència i perpetuïtat.

¿Necessita ajut amb aquest o d’altres temes de sostenibiltat? Parli amb nosaltres! Disposem d’un equip de personal expert i estarem encantats de poder ajudar-li www.ingenieriasocial.com

Share